Història

La inauguració

La inauguració del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía el 1990 va representar la creació d'una de les pinacoteques més grans i modernes del món, encara que no han estat pocs els avatars soferts per l'edifici fins a arribar a aquest fi.

La primera fundació de l'Hospital de San Carlos, actual seu del museu, la va fer el rei Felip II el segle XVI, centralitzant aleshores en aquest lloc tots els hospitals que estaven dispersos per la Cort. El segle XVIII, Carles III va decidir una nova fundació, ja que les instal•lacions eren insuficients per a la ciutat. L'actual edifici és obra dels arquitectes José de Hermosilla i Francisco Sabatini, però gran part de la construcció pertany a aquest últim.

El 1788, després de la paralització de les obres per la mort de Carles III, l'edifici es va destinar a desenvolupar les funcions per a les quals havia estat construït, d'hospital, tot i que l’edificació es va reduir a un terç del projecte de Sabatini.

Des d’aleshores ha sofert diverses modificacions i afegits fins que, l'any 1965, es va clausurar l'hospital, i les seves funcions van passar a càrrec de la Ciutat Sanitària Provincial. Després de superar diversos rumors de demolició, l’any 1977 un reial decret el declara Monument Historicoartístic, i així se’n garanteix la supervivència.

El 1980 comença la restauració de l'edifici, realitzada per Antonio Fernández Alba; l'abril de 1986 s’inaugura el Centro de Arte Reina Sofía, allotjat a les plantes 0 i 1 de l'antic hospital, com a sales d'exposicions temporals. A la fi de 1988, José Luis Íñiguez de Onzoño i Antonio Vázquez de Castro van dur a terme les últimes modificacions, entre les quals destaquen especialment les tres torres d'ascensors de vidre i acer, dissenyades en col•laboració amb l'arquitecte britànic Ian Ritchie.

El museu, organisme autònom que depèn del Ministeri de Cultura, va ser creat pel Reial decret 535/88, de 27 de maig de 1988, amb seu a l'Hospital de San Carlos de Madrid i amb els fons artístics que en el seu moment pertanyien al Museu Espanyol d'Art Contemporani. El 10 de setembre de 1992, els reis Don Juan Carlos i Doña Sofía inauguraven la col•lecció permanent del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, que fins aleshores només havia acollit exposicions de caràcter temporal. En endavant quedaria constituït com un autèntic museu, amb el compromís de custodiar, augmentar i exhibir els seus fons artístics; promoure el coneixement i l'accés del públic a l'art contemporani en les seves diverses manifestacions; realitzar exposicions de nivell internacional, i organitzar activitats de formació, didàctiques i d'assessorament relacionades amb els seus continguts, tal com recull el seu estatut.

L'ampliació

El continu desenvolupament de les col•leccions, activitats i serveis del museu, així com el nombre de visitants, van animar els responsables de la institució a realitzar estudis sobre la possibilitat d'augmentar-ne la superfície, que el 2001 van culminar amb la construcció a càrrec de l'arquitecte Jean Nouvel del nou edifici inaugurat al setembre de 2005. El projecte, a més de solucionar les necessitats plantejades pel museu, s’integrava en el barri amb una clara vocació de transformar l'entorn urbà. Amb la construcció d'una plaça pública (gràcies a l'ordenació dels nous edificis i de la façana sud-oest de l'actual museu), es convertia en un espai d'oci per a la ciutat.

Els nous espais suposen un augment de més del 60% de la superfície de l'edifici antic (51.297 m²), que ara és de 84.048 m2. Per tant, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía disposa d'un espai d’exposicions privilegiat.

Fullet de la inauguració del Centro de Arte Reina Sofía (1986)