Hans Bellmer
La muñeca. 1934
Jean Tinguely
Meta-Malevitch. 1954
Óscar Domínguez
Retrato de la pianista Roma. 1933
Marcel Duchamp
Hoja de parra hembra. 1950-1961
Dan Flavin
The Nominal Three (to William of Ockham). 1963
Max Ernst
La bella alemana. 1934-1935
Öyvind Fahlström
Curva de la vida nº 1, Ian Fleming. 1967
George Grosz
La boda. 1918
Julio González
Cabeza de Montserrat gritando. 1941
Yves Klein
Antropometría sin título (ANT 56). 1960
Roy Lichtenstein
Pincelada. 1996
Marcel Broodthaers
Panel with Eggs and Stool. 1966
Antoni Muntadas
The Last Ten Minutes II. 1977
Amédée Ozenfant
Reds, Rome. 1920 -1925
Francis Picabia
Brouette.1922
La col•lecció d'un museu es troba intrínsecament lligada a la noció d'història i temps. Pero, quina història o històries comptem? Som conscients que els museus han estat tradicionalment atrapats en una visió canònica de la història que ha buscat la concordança del temps, és a dir, explicar les obres d'art amb els documents i testimonis de l'època, però sense entendre que les imatges i els objectes superen el context que els va fer nàixer, i que, d'aquesta manera, el temps no pertany al passat sinó a la memòria a la que l'historiador interpel•la al receptacle de temps heterogenis.
El museu ha optat per distanciar-se de la narració lineal de la modernitat, tal com s'ha exposat tradicionalment i del banal oblit postmodern de la història que prolifera als models d'exposició més recents. Hem volgut allunyar-nos també de les convencionals distincions entre centre i perifèria i hem considerat la complexitat de relacions que s'estableixen entre el local i l'universal.
La història que proposem es materialitza en un entramat de micronarracions que ens parlen d'un temps passat, però que viuen sempre en el present i són del present. L’objectiu no és obrir una via de fuga, sinó l'enriquiment reflexiu de l'experiència, un aprenentatge que no deriva de l'adoctrinament, sinó de l'activació de la capacitat de resposta crítica al món i, per què no, al museu mateix.
En aquest recorregut proposem quatre grans seccions a través d'una seqüència històrica, sense imposar un estricte orde cronològic. Aquestes agrupacions proposen itineraris alternatius i línies de fuga que inviten al visitant a crear els seus propis recorreguts i a realitzar les seves pròpies interpretacions.
